EL COST DE LA CURA

Hem reversionat el conte «El pont del diable» perquè el relat ens ajuda a posar al damunt la taula les temptacions que ens ofereix l’economia capitalista i l’economia submergida per resoldre la crisi de cures que moltes llars hem d’afrontar.

Per crisi de cures entenem la situació crítica que travessem actualment com a societat per satisfer les necessitats de treball de la llar i cures. Al model de provisió actual, basat en unes relacions desiguals entre els sexes en el marc de la família nuclear heterosexual, cal sumar tot un seguit de processos que agreugen la situació: l’envelliment de la població, l’increment del nombre de llars unipersonals, la diversificació de models familiars i la reducció del nombre d’integrants, el canvi de rols i horitzons en la vida de les dones, la desregulació i flexibilització del mercat laboral… Aquests conjunt de canvis culturals, socials i econòmics, se sumen a les retallades en les partides pressupostàries públiques destinades a àmbits relacionats amb la sostenibilitat de la vida. Tot plegat genera una situació creixent de desatenció, que es va cobrint mitjançant el treball, l’energia i els recursos de les famílies i les dones.

La crisi de cures l’encarna la vida de la protagonista de la nostra història, que va experimentant una intensificació progressiva de les càrregues de cura que ha d’anar assumint, fins que no pot més. Aleshores, es planteja la possibilitat de contractar serveis per la via del mercat, creuant «El pont del diable». Les temptacions del mercat l’assetgen, i consisteixen a transferir la responsabilitat de cuidar a altres dones, en situacions encara més precàries que la seva, d’acord amb eixos que intensifiquen la vulnerabilitat social com la classe social, el nivell formatiu, la procedència o la situació administrativa. Aquest fenomen és el que anomenem cadenes globals de cures.

La falta de reconeixement social del valor de la cura és l’origen del problema. La devaluació d’aquestes treballs és el resultat d’un conjunt de processos històrics en el desenvolupament del sistema capitalista, i de la implantació d’un sistema de valors que construeix, de manera separada, els àmbits públics -on s’ubica el treball formal, realitzat pels homes- i privat -l’assignat al treball de la llar i les cures, relegat a les dones. Aquesta segregació i jerarquització acaba per desplaçar les activitats dedicades a la reproducció i el manteniment de la vida fora de l’àmbit del mercat de treball formal i les exclou del salari.

El gruix d’aquestes tasques són desenvolupades per les dones en el marc de la llar i les relacions de parentiu. Però la devaluació va encara més enllà: la manca de serveis públics que ajudin a cobrir l’atenció a la petita infantesa, la gent gran i les persones dependents, es cobreix mitjançant la contractació precària i informal de les persones que presten aquest tipus de serveis, una pràctica social àmpliament tolerada.

A Catalunya, hi ha prop de 90.000 persones que treballen en el sector sota el Règim Especial de Treball de la Llar. Un àmbit laboral altament feminitzat i racialitzat, on el 92,7% de les persones contractades són dones i, d’aquestes, entre el 50 i 60% són d’origen extracomunitaris. Aquestes dades són però esbiaixades, ja que no inclouen les persones que treballen sense contracte i sense papers. Segons organitzacions com SEDOAC i Sindillar, les treballadores del sector són moltíssimes més.

Una de les principals reivindicacions del sector és l’equiparació de drets del Règim Especial amb el Règim General de la Seguretat Social, ja que les treballadores no tenen drets laborals essencials com la prestació per desocupació, la negociació col·lectiva, la protecció per acomiadament o la prevenció de riscos laborals. A la manca de reconeixement de drets, cal sumar l’impacte de la informalitat. Segons dades d’Intermon-Oxfam, el 36% de la feina es presta en l’economia submergida. En conseqüència, les persones ocupadores no abonen les corresponents cotitzacions, que equivaldrien a 2.600 milions d’euros en salaris i 820 milions d’euros que la Seguretat Social deixa d’ingressar.

Per acabar-ho d’adobar, de manera recent, estan irrompent amb força, com ja ho han fet en sectors com la logística i la mobilitat, empreses mercantils de plataforma que fan d’intermediàries entre famílies i treballadores, rebentant preus i precaritzant encara més les cures tant a nivell laboral, com de qualitat del servei.

El sistema de provisió de cures descansa, com veiem, en un matalàs de mà d’obra gratuïta, en el marc de la família, i barata, quan es fa aquesta feina de manera remunerada. És, sens dubte, una fórmula d’estalvi de la despesa social fonamentat en un sistema de valors masclista, classista i racista. Per aquesta raó, des de les organitzacions de treballadores de la llar i el moviment feminista es reclamen mesures urgents per dignificar el treball de la llar i les cures, que es concreta en l’exigència d’abolir la Llei de estrangeria, l’equiparació de drets de les treballadores del sector i la ratificació del Conveni 189 de la OIT.

Des dels plantejaments feministes de l’Economia de la Cura s’apel·la a la corresponsabilitat del conjunt d’agents socials -persones, famílies, comunitat, administracions públiques i mercat- per trencar amb les condicions d’injustícia i discriminació relacionades amb les tasques de reproducció social, i desplegar un model d’organització global del treball i l’economia més just i sostenible.

Font de les dades:

Intermon-Oxfam (2021) Esenciales y sin derechos: https://www.oxfamintermon.org/es/publicacion/esenciales-sin-derechos-empleadas-hogar

Intermon-Oxfam (2021) El virus de la desigualtat:

https://www.oxfam.org/es/informes/el-virus-de-la-desigualdad

Comissions Obreres (2020) Condicions de vida de les treballadores de la llar i les cures

centreamericanes a Barcelona:

https://www.ccoo.cat/pdf_documents/2020/treballadores_llar_centreamericanes_barcelona.pdf

Comunicat de Sindillar en commemoració del 30 de març de 2021, dia internacional de les treballadores de la llar i les cures:

https://sindillar.org/comunicado-30-de-marzo-dia-internacional-de-las-trabajadoras-de-hogar/

L’esberla, Institut per a l’Estudi i la Transformació de la Vida Quotidiana (iQ) i InteRed (2020). La pobresa de temps. Vincles amb la cadena global de cures. InteRed. Disponible en: https://www.intered.org/es/recursos/pobreza-del-tiempo

Institut Català de les Dones.(2020) L’impacte de gènere de la COVID-19 en dades. https://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/Observatori/03_dossiers_estadistics/Limpacte-de-genere-de-la-COVID-19-en-dades.pdf