MANIFEST

Per un consum cuidat de cures

Què està passant?

El món està cap per avall! La pandèmia ha fet evident fins a quin punt les tasques essencials imprescindibles per la vida són les més invisibilitzades, les pitjors valorades i mancades de drets econòmics i socials. Per a mostra un botó: tot i que les persones necessitem tenir cura del nostre benestar físic i emocional de manera quotidiana i permanent al llarg de tota la vida, el sistema d’organització social viu d’esquenes a aquesta realitat: la responsabilitat de cuidar recau en poques mans dins les famílies i cercles d’intimitat. Mares, filles, mullers i àvies són les cuidadores principals en la majoria de casos, i dediquen el seu temps, treball i afectes a cuidar dels altres.

Les dificultats de conciliació i organització dels temps de vida que hem de confrontar les famílies en el nostre dia a dia fan que haguem de recórrer a serveis públics, comunitaris i privats. El procés per decidir-se per una opció o per una altra no sempre és fàcil, ja que l’accés a la informació i els recursos disponibles per les famílies són limitats.

La manca de reconeixement que caracteritza el treball de la llar i les cures fa que quan es fa de manera remunerada les relacions laborals siguin informals i precàries. En conseqüència, la pobresa afecta una de cada tres treballadores del sector.

El resultat d’aquestes condicions de desigualtat i injustícia és la vulneració sistemàtica dels drets econòmics, socials i de salut de les cuidadores professionals i no-professionals, majoritàriament dones, migrades i de classes populars.

Denunciem

La lògica capitalista del «màxim benefici al mínim cost» en l’àmbit de la cura s’aprofita del mandat de gènere, origen i classe social per repartir de manera desigual la responsabilitat de cuidar. L’actual organització social de la cura genera processos com l’anomenada bretxa social de gènere, que, entre d’altres impacte, implica que a Catalunya els homes cobrin el 23% més que les dones, perquè elles tenen majors dificultats per conciliar la vida familiar amb la laboral.

A més a més, les persones que treballen remuneradament acostumen a traspassar la responsabilitat de sostenir quotidianament la vida a altres dones. Aquesta fenomen es conegut com cadenes globals de cures i consisteix en què les llars es transfereixen treballs de cures de les unes a les altres sobre la base d’eixos de poder, entre els quals destaquem el gènere, l’ètnia, la classe social i el lloc de procedència.

La llei d’estrangeria afavoreix la situació de màxima vulnerabilitat i desprotecció en les dones migrades, el col·lectiu més nombrós contractat mitjançant el Règim Especial del Treball de la Llar, l’únic règim laboral que no dóna dret a l’atur. Aquest règim injust precaritza encara més a col.lectius ja fràgils, permetent acomiadaments sense justificació, negant drets bàsics i autoritzant jornades de treball extensives.

És urgent i necessari combatre els estereotips masclistes, racistes i classistes entorn a les cures, perquè aquests imaginaris reforcen la contractació precària i la desvalorització dels treballs que sostenen quotidianament la vida.

Proposem

Cada cop trobem més projectes autoorganitzats que lluiten per transformar aquesta situació. Cooperatives, associacions i entitats sense ànim de lucre que ajuden a regularitzar la situació administrativa de les persones migrades, faciliten la contractació mitjançant el Règim General de la Seguretat Social, milloren les condicions laborals de les treballadores i la qualitat dels serveis que ofereixen a les usuàries i les famílies cuidadores. Tothom hi guanya!

Per començar, és imprescindible reconèixer la importància del treball de la llar i les cures per al sosteniment de la vida, i combatre el masclisme, racisme i classisme que caracteritza l’organització actual.

Cal una reestructuració del sistema de provisió de cures que coresponsabilitzi les administracions públiques, incorpori als projectes cooperatius i comunitaris com a proveïdors de serveis i reconegui el valor i la tasca que realitzen algunes iniciatives per ajudar les famílies (#desfamiliaritzar), desterrar l’afany de lucre (#desmercantilitzar), combatre la divisió social i els estereotips entorn la cura (#desnaturalitzar i #descolonitzar) i apoderar les persones proveïdores i receptores de cures en el seu rol.

Per aquest motiu, proposem un doble moviment: d’una banda, lluitar pel reconeixement del dret a cuidar i ser cuidat com un dret fonamental com la salut i l’educació, i la necessitat de dotar-lo de recursos per part de l’Estat. De l’altre, cal donar suport a les opcions de consum responsable, els projectes de cures que sí que tenen en compte els drets de les treballadores i la qualitat dels serveis i practiquen la contractació en Règim General, jornades completes i sous dignes, i proveeixen serveis de qualitat, professionals i amb garantia de bon tracte.

Fem nostres les demandes pròpies del sector, que específicament són les següents:

—Que es promoguin accions adreçades a valoritzar el treball de la llar i de les cures, a visibilitzar la seva situació i a apoderar les persones treballadores, sensibilitzant a la societat en general i a cada sector implicat, per un millor reconeixement social i dignificació del treball de la llar.

—La ratificació immediata, per part de l’Estat espanyol, del Conveni 189 de l’OIT, que obliga a l’equiparació dels drets laborals de les persones treballadores de la llar als de la resta de treballadors i treballadores del Règim General de la Seguretat Social.

—L’eliminació del Sistema Especial per a Treballadores de la Llar dins la Seguretat Social i la seva incorporació immediata al Règim General de la Seguretat Social, per així comptar amb igualtat de drets amb el conjunt de les persones treballadores.

—La derogació de la Llei d’Estrangeria com a marc normatiu masclista i colonial. Les treballadores de la llar i les cures són obligades a fer-ho a l’economia submergida per la falta de papers, raó per la qual pateixen condicions de discriminació, explotació i falta de reconeixement de drets econòmics i socials bàsics.

—La incorporació de la perspectiva intercultural i de gènere en les polítiques de contractació públiques i privades, a fi d’eliminar rumors, discriminació, segregació i prejudicis per origen, ètnia, edat o gènere.

—El reconeixement per part de les administracions públiques del valor social de les experiències autoorganitzades sense ànim de lucre, i el compromís vers l’enfortiment socio empresarial d’aquestes iniciatives.

Donem suport

Persones i entitats d’Economia Social i Solidària ens solidaritzem, amplifiquem i ens fem nostres les reivindicacions del sector, i apelem a l’Estat i a la ciutadania a fer-nos responsables de la situació.

Per tot plegat, llancem la campanya #AmbSummaCura #ConSumoCuidado. Perquè volem remoure consciències que contribueixin a transformar els hàbits de contractació i consum de treball de la llar i les cures. I alhora, volem donar a conèixer les experiències transformadores que, des de l’autoorganització, milloren les condicions laborals i contractuals de les persones treballadores, i la qualitat del servei a les usuàries i famílies.